LOS TURRONERUS
” Güelvi, a casa güelvi….por Naviá” .
El turrón, comestibli típicu navieñu, deliciosu duci laboreau a basi d´almendras, miel, güevu i açuca i que se puei comel en to tiempu manque es en diciembri cuandu creci el su consumu. Los jijonencus an sabíu vendelu mu bien peru tenemus en Estremaúra unus turronis de los mejoris del mundu enteru i esu lo sabin en China o ena mesma Rusia. Son los turronis de Castuera ( Badajó )
Antañu estus turronerus de Castuera andaban pol toas las ferias dendi Abril ena de Sevilla jasta el ultimaju en Zafra con las sus burrinas, las espuertas retupías con estus gustosus produtus, con la cajina i el cuchillu de media luna i a golpi de maça escachaban cachu a cachu sigún los realis que pidieras, al laínu tamién un cántaru de miel pa enllenal las mujeris los búcarus.
Enrecuerdu entavía la turronera ena ermita d´Aragemi ( Coria ), mujel de muchu roeu i mu socarrona comu güena pringona ondi con 2 perras gordas m´ajilaba esus dos cachinus de turrón en un santiamén, tos los añus pa la romería se raceaba al laínu de los portalis al arrevolvel la calli i ena mesma esquina de sempri. Que ricus esus turronis, durus comu una piera de marmu, peru n´abía más que esu, ! NA MÁS !
Ogañu ya no quean turronerus, ya tou está endustrialiçau, angunas vecis s´ejan vel enas ferias medievalis enos puebrus i ciuais comu pa revindicalsi, peru el sabol añeju de los turronis sempri resestirá. Manque no chegui na más que en la Naviá.
Jaime Gilmart
Coria